Què és la Parvovirosi Canina i com prevenir-la?
Què és la Parvovirosi Canina?
La parvovirosi canina és una infecció vírica greu que afecta principalment els gossos, sobretot els cadells, a causa de la seva baixa immunitat. Aquesta malaltia provoca una gastroenteritis severa, amb símptomes com vòmits, diarrea hemorràgica, letargia i deshidratació extrema.
Transmissió i Diagnòstic
El virus es transmet per contacte directe amb els excrements d’un gos infectat. La seva resistència a l’entorn fa que la transmissió sigui fàcil, ja que pot sobreviure durant mesos en condicions adequades. El diagnòstic es basa en els símptomes clínics, a més de proves com hemogramas i tests específics com ELISA o PCR per confirmar la presència del virus.
Tractament de la Parvovirosi
Tot i que no hi ha un tractament específic per erradicar el virus, el tractament es centra en el suport sintomàtic per mitigar els efectes de la malaltia. Això inclou fluidoteràpia per combatre la deshidratació, medicaments per controlar els vòmits i la diarrea, així com antibiòtics per prevenir infeccions secundàries.
Prevenció de la Parvovirosi
La millor estratègia contra la parvovirosi és la vacunació. Es recomana començar el calendari de vacunació dels cadells entre les 6 i 8 setmanes de vida, amb dosis posteriors cada 2-4 setmanes fins a les 16 setmanes d’edat. A més, mantenir una bona higiene i evitar el contacte amb gossos infectats són claus per prevenir la transmissió del virus.
Solucions naturals per rehidratar un gos amb parvovirosi
En situacions on no es disposi de sèrum comercial, es pot preparar una solució hidratant casera per compensar la pèrdua de sals minerals i glucosa. Aquesta alternativa no substitueix els tractaments mèdics, però pot ser un suport en casos de deshidratació tant en cadells com en gossos adults.
Per a la preparació d’aquest sèrum necessitaràs:
- 1 litre d’aigua d’aigua de font
- 1 culleradeta de sal
- 3 cullerades de sucre
- 1/2 culleradeta de bicarbonat de sodi
- Suc de mitja llimona
Comença bullint l’aigua i treu-la del foc un cop bulli. Trasvasa-la a un recipient de vidre (evita l’ús de plàstic) i afegeix-hi els ingredients restants, remenant fins que es dissolguin completament. Espera que la mescla es refredi una mica.
Aquest líquid està destinat a ser begut pel gos, ja que no és adequat per a l’administració intravenosa. Si el gos es mostra reticent a beure, introdueix la solució a la boca amb una xeringa sense agulla per un costat de la boca, administrant el líquid amb compte. Aquest sèrum casolà només es manté durant 24 hores, per la qual cosa cal preparar-ne un de nou després d’aquest període.
Altres opcions per mantenir hidratat un gos afectat per parvovirosi inclouen oferir cubs de gel, gelats naturals o begudes isotòniques, que poden ser més atractives per al gos i ajudar a la reposició d’electròlits, especialment si la malaltia no és molt avançada.
Quan un gos està afectat pel parvovirus, és comú que perdi la gana a causa del malestar i els vòmits que acompanyen la malaltia. Els experts veterinaris sovint aconsellen restringir l’alimentació durant les primeres 24 a 48 hores, moment en què el virus és més perjudicial, especialment per al tracte digestiu. Passat aquest temps crític, es pot començar a introduir menjar de manera gradual per evitar agreujar la situació de la mucosa intestinal.
Dieta per a gossos amb parvovirosi
Per facilitar la recuperació, cal preparar una dieta suau que sigui fàcil de digerir i baixa en proteïnes i greixos. Aquí tens algunes opcions:
- Caldo de pollastre casolà: Aquest aliment no només nodreix sinó que també hidrata.
- Pollastre cuit desfilat: Davant la debilitat del gos, pot ser necessari alimentar-lo a mà.
- Arròs blanc bullit: Pot barrejar-se amb pollastre per facilitar la ingesta.
- Verdures com la pastanaga, carbassa o patata: Totes elles han de ser fàcils de digerir.
- Peix blanc bullit: Ha de ser ben net de pell i espines.
Després de les primeres 24 hores, és recomanable començar amb el caldo de pollastre, potser amb l’ajuda d’una xeringa si el gos no vol beure. Superades les 48 hores, es poden introduir els aliments poc a poc, començant pel pollastre, que sol agradar als gossos, i després afegint progressivament la resta d’opcions. El menjar en llauna prescrit pels veterinaris també pot ser una bona opció.
Com alimentar un gos amb parvovirosi?
La clau és la paciència i la constància. És preferible petites quantitats de menjar diverses vegades al dia que no una gran quantitat d'una sola vegada. A mesura que el gos es vagi recuperant, es pot anar ajustant la freqüència i la quantitat de menjar.
Si, malgrat tots els esforços, el gos no mostra interès a menjar, és imprescindible la visita al veterinari perquè, si és necessari, es pugui recórrer a la nutrició parenteral, és a dir, la nutrició administrada per via intravenosa.
Conclusions
La parvovirosi canina és una malaltia seriosament perillosa per als gossos, especialment per als més joves. Un diagnòstic precoç i un tractament de suport adequat són vitals per augmentar les possibilitats de recuperació. No obstant això, la prevenció mitjançant la vacunació i mesures higièniques són l’eina més poderosa per protegir els nostres companys canins d’aquesta greu malaltia.
